El soroll
Feia una tarda molt maca i cap al tard, la mare de la Júlia, li va demanar que anés a comprar quatre coses a la botiga del poble, que s'afanyés, que s'estava fent fosc. Com que a la Júlia no li feia massa gràcia anar-hi sola, va anar cap a l'habitació del seu germà Martí, per demanar-li que l'acompanyés a comprar.
En Martí en aquells moments estava fen els deures de l'escola i va pensar que era l'excusa perfecte per no fer-los i, sense pensar-s'ho dos cops va sortir corrent darrere d'ella, dient-li que sí...
Els dos germans van començar a baixar pel camí que anava directa cap al poble. La Júlia baixava tan ràpid que en Martí anava darrere seu com podia, fins que de sobte, la Júlia va frenar de cop i en Martí es va quedar encastat darrere d'ella amb cara de no entendre massa bé que passava, tot quiet al seu costat.
Van passar uns segons, i la Júlia li va preguntar: - sents el soroll?- en Martí amb cara de sorpresa: - Quin soroll? El soroll de les granotes?- la Júlia se'l va mirar fixament i li va dir: - Noooo... escolta bé! En Martí va parar l'orella i va començar a escoltar un soroll que venia de darrere de les bardisses...sssssssssssssssss sssssssssssssssssssss... com que no ho sentia massa bé, es va apropar una miqueta més...
- Podria ser una mosca! - va dir en Martí - O una abella! - va dir la Júlia. Cada vegada es trobaven més a prop...ssssss sssssssssssssssss... - O un mosquit!- va dir en Martí un altre cop. - O un llangardaix! - Va dir la Júlia. ...ssssssssssssss...Els dos germans es van mirar fixament als ulls i es van posar a cridar amb totes les seves forces PODRIA SER UNA SERP! Van començar a córrer com mai ho havien fet, van tornar a casa tan ràpid, que la seva mare, amb cara de preocupació, els va preguntar: - Què us ha passat? En Martí va començar ha gesticular amb els braços, intentant explicar, que una gran serp se'ls volia cruspir. El pare amb cara de sorpresa: - Però, heu vist la serp?
Els dos germans van dir que li havien vist una mica la cua verda i vermella, però com que estava darrere de les bardisses, no l'havien vist massa bé.
Per la nit, en Martí, li va dir a la Júlia que després d'esmorzar ell aniria un altre cop al lloc del soroll. La Júlia, com que no ho veia massa clar, també l'acompanyaria. Quan va ser l'hora, la Júlia va agafar el pal de fregar per protegir-se de la serp i en Martí va fer el mateix amb l'escombra.
Baixaven pel camí amb els ulls oberts com taronges, mirant darrere de tot allò on es podia amagar la suposada serp... De sobte, en Martí va veure alguna cosa darrere de la Júlia i sense pensar-s'ho dos cops va començar a picar amb l'escombra. - La serp! La serp! - cridà en Martí. La Júlia, sense saber massa bé que passava, va començar a fer el mateix amb el pal de fregar.
Quan ja portaven una bona estona donant cops, van parar. La Júlia va mirar al seu germà. En Martí estava mirant fixament darrere d'ella i va separar unes bardisses ... En aquell mateix moment en Martí va començar a riure sense parar. La seva germana, no entenia res, i es va girar amb molta curiositat per veure que hi havia. Quan va veure d'on venia el soroll, també va començar a riure.
Feia una tarda molt maca i cap al tard, la mare de la Júlia, li va demanar que anés a comprar quatre coses a la botiga del poble, que s'afanyés, que s'estava fent fosc. Com que a la Júlia no li feia massa gràcia anar-hi sola, va anar cap a l'habitació del seu germà Martí, per demanar-li que l'acompanyés a comprar.
En Martí en aquells moments estava fen els deures de l'escola i va pensar que era l'excusa perfecte per no fer-los i, sense pensar-s'ho dos cops va sortir corrent darrere d'ella, dient-li que sí...
Els dos germans van començar a baixar pel camí que anava directa cap al poble. La Júlia baixava tan ràpid que en Martí anava darrere seu com podia, fins que de sobte, la Júlia va frenar de cop i en Martí es va quedar encastat darrere d'ella amb cara de no entendre massa bé que passava, tot quiet al seu costat.
Van passar uns segons, i la Júlia li va preguntar: - sents el soroll?- en Martí amb cara de sorpresa: - Quin soroll? El soroll de les granotes?- la Júlia se'l va mirar fixament i li va dir: - Noooo... escolta bé! En Martí va parar l'orella i va començar a escoltar un soroll que venia de darrere de les bardisses...sssssssssssssssss sssssssssssssssssssss... com que no ho sentia massa bé, es va apropar una miqueta més...
- Podria ser una mosca! - va dir en Martí - O una abella! - va dir la Júlia. Cada vegada es trobaven més a prop...ssssss sssssssssssssssss... - O un mosquit!- va dir en Martí un altre cop. - O un llangardaix! - Va dir la Júlia. ...ssssssssssssss...Els dos germans es van mirar fixament als ulls i es van posar a cridar amb totes les seves forces PODRIA SER UNA SERP! Van començar a córrer com mai ho havien fet, van tornar a casa tan ràpid, que la seva mare, amb cara de preocupació, els va preguntar: - Què us ha passat? En Martí va començar ha gesticular amb els braços, intentant explicar, que una gran serp se'ls volia cruspir. El pare amb cara de sorpresa: - Però, heu vist la serp?
Els dos germans van dir que li havien vist una mica la cua verda i vermella, però com que estava darrere de les bardisses, no l'havien vist massa bé.
Per la nit, en Martí, li va dir a la Júlia que després d'esmorzar ell aniria un altre cop al lloc del soroll. La Júlia, com que no ho veia massa clar, també l'acompanyaria. Quan va ser l'hora, la Júlia va agafar el pal de fregar per protegir-se de la serp i en Martí va fer el mateix amb l'escombra.
Baixaven pel camí amb els ulls oberts com taronges, mirant darrere de tot allò on es podia amagar la suposada serp... De sobte, en Martí va veure alguna cosa darrere de la Júlia i sense pensar-s'ho dos cops va començar a picar amb l'escombra. - La serp! La serp! - cridà en Martí. La Júlia, sense saber massa bé que passava, va començar a fer el mateix amb el pal de fregar.
Quan ja portaven una bona estona donant cops, van parar. La Júlia va mirar al seu germà. En Martí estava mirant fixament darrere d'ella i va separar unes bardisses ... En aquell mateix moment en Martí va començar a riure sense parar. La seva germana, no entenia res, i es va girar amb molta curiositat per veure que hi havia. Quan va veure d'on venia el soroll, també va començar a riure.
Maurina Godino Romero · t. 93 763 21 81 / 687 326 761 · Sant Cebrià de Vallalta (Barcelona)